Batalla de Kursk

Batalla de Kursk

Segona Guerra Mundial
Canons d'assalt i tancs alemanys, Panzer III i IV, subministrant-se i preparant-se per l'ofensiva el 21 de juny de 1943.
Tipus	batalla
Data	5 de juliol - 23 d'agost de l'any 1943
Coordenades	51° 42′ N, 36° 06′ E / 51.7°N,36.1°E / 51.7; 36.1
Lloc	Kursk, URSS
Estat	Unió Soviètica
Resultat	Victòria decisiva de l'URSS
Front	Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
Bàndols
Unió Soviètica Tercer Reich
Comandants
Konstantín Rokossovski com a comandant del Front de Central i Nikolái Vatutin com a comandant del Front de Vorónej, I. Kóniev comandant del Front Estepa (reserva) i com a comandant en cap G. K. Júkov Günther von Kluge com a comandant del Grup d'Exèrcits Centre i Erich von Manstein com a Comandant del Grup d'Exèrcit Sud, Walter Model com a comandant del 9è Exèrcit, Hermann Hoth com a comandant del 4t Exèrcit Panzer i Kempf com a comandant del Kampfgruppe "Kempf" (III cos Panzer).
Forces
Soldats: 1.300.000 Carros de combat: 3.300 Peces d'artilleria: 20.000 Avions: 2.400 Soldats: 900.000 Carros de combat: 2.700 Peces d'artilleria: 10.000 Avions: 2.000
Baixes
Durant l'ofensiva alemanya: 70.000 morts 110.000 ferits, més de 1.500 carros de combat, uns 1.000 avions Resta d'ofensives: prop de 500.000 morts, ferits i desapareguts. Durant l'ofensiva alemanya: 56.000 morts, de 900 a 1.200 carros de combat i uns 950 avions Resta de la batalla: 240.000 morts, ferits o desapareguts
Cronologia
← Batalla de Stalingrad Batalla de Smolensk (1943) →

La batalla de Kursk tingué lloc entre el 5 de juliol i el 23 d'agost de 1943 entre els exèrcits del Tercer Reich i de la Unió Soviètica. Es tracta d'una de les batalles més grans de la història militar i un fracàs per a l'exèrcit alemany que no faria més que confirmar la pèrdua de la iniciativa de la guerra.^[1] Sovint se l'ha descrit com un punt decisiu; però l'ofensiva de Kursk estava destinada al fracàs des del principi, ja que els soviètics eren totalment al corrent dels plans alemanys. A més, es dugué a terme quan el destí de la Segona Guerra Mundial ja havia segellat pocs mesos abans a Stalingrad amb una quantitat de baixes molt superior. Després d'aquesta breu ofensiva fallida, els alemanys no farien més que retirar-se de derrota en derrota, esperant en el millor dels casos aturar momentàniament les continuades ofensives soviètiques, cada vegada dutes a terme amb més perícia i èxit.